No acostumo a recomanar llibres ja que, la majoria de vegades en què m'han recomanat un, no me l'he pogut acabar. Fins i tot aquí, en aquest fòrum on, de tant en tant, comento algun llibre, em limito a donar la meva opinió sobre l'esmentat, però no incloc frases del tipus "de lectura obligatòria" o "llibre recomanat".
En canvi, la Hitchhiker's Guide to the Galaxy de'n Douglas Adams, em veig obligat a recomanar-la a tothom ja que, possiblement, es tracta del millor llibre del segle XX. No és que acabi de descobrir el llibre del Sr. Adams, ni que l'hagi acabat de llegir recentment, si no que, arran d'uns videos que estava buscant m'he topat amb gags o frases del llibre i m'he enrecordat de quan el llegia.
És un llibre on no es para de riure, de pincipi a fi. Ademés, té la gran virtut que es pot obrir una pàgina a l'atzar, sigui la que sigui, i començar a llegir, i no parar de riure. És un llibre que també reflexa la filosofia de'n Douglas, que va ser, possiblement, l'ateu amb major sentit de l'humor que hagi conegut mai. De fet, el títol d'aquest missatge, 42, està relacionat amb el sentit últim de la vida, segons els personatges del llire, però no desvetllaré cap altre informació, per no espatllar la sorpresa als lectors nous.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada