Aigua a Iraq

Iraq va bé. Desde el Kurdistan fins la frontera amb Kuwait, la seguretat i estabilitat imperen. Les imatges d'atemptats i desgràcies que ens ensenyen per televisió, no són més que un ham per vendre diaris. Com a mínim segons el Dr Rashid, ministre de Recursos Hídrics a aquest país de l'orient mitjà, que va donar-nos una xerrada abans d'ahir a Liverpool.
Iraq era un país molt desenvolupat i ric econòmicament quan els Beatles tot just començaven a tocar per la "Cavern", i hi havia llibertat religiosa. Els últims 40 anys, en canvi, han estat dominats per una manca d'inversió en infraestrutures i per guerres, i les imatges de desolació que ens ensenyen els telediaris no han estat causades pels Estats Units, si no pel Hussein et al.
Al Sr Rashid li agraden els embassaments, i té previst de crear-ne uns quants. Potser el principal problema hídric actual és que el 50 % de l'aigua que surt de les aixetes no té suficients garanties sanitàries. I és que les empreses descarreguen tota la merda que creen al riu directament. També ens va explicar moltes coses més, que potser explicaré un altre dia.