divendres, 28 de desembre del 2007
Los orígenes del pensamiento griego
Jean-Pierre Vernant nos instruye al estilo clásico sobre las circunstancias del nacimiento de la filosofía. Se centra especialmente en el marco histórico que propicia la aparición de la polis y defiende sin tapujos una postura "política", donde el pensamiento racional surge fundamentalmente como resultado del cambio de mentalidad del hombre griego, esa transformación a ciudadano (politeis) en el sentido más amplio de la palabra, animal público(apropiándome del término acuñado por Manuel Delgado), animal político en una acepción más esclarecedora, que llevó a la sociedad a variar la actitud psicológica y el universo espiritual. En mi humilde opinión una mirada simplista y "magistral", de la que surgen preguntas como : ¿Por qué habiendo tantos animales públicos sólo unos poquísimos logran pensar más allá del mito? Hay queda eso amigüitos.
La Hélade
Jesús Mosterín de nuevo (con otro volumen de la colección Historia del pensamiento) nos ilumina con lucidez y capacidad de síntesis y relación. Enumera y describe las circunstancias que hicieron de la Hélade el lugar idóneo para el nacimiento de la filosofía y de la ciencia. Des de Homero a Platón, nos señala los orígenes del pensamiento reflexivo en la aventura de los primeros hombres en busca de una explicación racional de la naturaleza y de los increíbles descubrimientos que realizaron a partir de la abstracción. Para los amantes del saber ("filósofos").
diumenge, 9 de desembre del 2007
La muerte de Sócrates
Sócrates fue una gran persona. Por lo menos, así lo pinta Platón el libro en que redacta su muerte. Un hombre humilde, con ansia de conocimiento y coherente. En esa búsqueda hacia la verdad, no la de uno, sino la de todos, siempre creí que los grandes sabios de la humanidad coincidieron en sus doctrinas, y que no hay gran diferencia en los mensajes de Jesús, Mahoma y Buda, por ejemplo. Este libro ratifica mi hipótesis, ya que en él se encuentran muchos elementos de la ancestral filosofía hindú (aunque la última es mucho más completa y elaborada).
dijous, 6 de desembre del 2007
L'univers en una closca de nou
Stephen Hawking ens presenta de manera didàctica, clara i interessant les últimes teories cosmològiques. Penetra en la física-ficció sense miraments i ens parla amb tranquil·litat de cordes, membranes , forats negres i l'univers atrapat en una closca de nou. Bo, entretingut i fàcil de llegir, tot i que algunes coses cal agafar-les amb pinces és molt recomanable
Electrones, neutrinos y quarks
Francisco J.Ynduráin nos explica en este libro de qué está hecho el Universo que nos acoge y nos rodea, esto es, composición y estructura de las radiaciones y la materia de la que nosotros mismos formamos parte. Es un libro bastante más técnico que los de Hawking que comentamos Víctor y yo mismo, pero en absoluto inabordable con buenos fundamentos de física. No incorpora las últimas teorías cosmológicas ni los últimos (años 2006 y 2007) descubrimientos conseguidos en los aceleradores de partículas, pero recoge con gran precisión la descripción de la teoría más correcta hasta el momento sobre física de partículas, la conocida como "modelo estándar". De lectura obligatoria.
diumenge, 2 de desembre del 2007
Espai i temps
M'estic llegint A Brief History of Time, del físic anglès Stephen Hawking. Una obra divulgativa en llenguatge planer sobre com ha evolucionat el nostre coneixement científic dels origens de l'univers, d'ençà Aristòtil. Hawking intenta trobar resposta a preguntes com: Té el temps un inici? És inifinit l'univers, o té límits? I les respostes les busca als textos científics físics, així com al seu propi treball.
Per a algú que va treure un zero de física a selectivitat, aquesta obra em sembla bastant informativa sobre algunes de les preguntes més fascinants sobre la vida a l'univers. Tanmateix, algun dia m'agradaria trobar un llibre on parlessin de com cultures antigues, a part de la grega, veien el món (suggerències d'algú?). Aquest és un llibre que també fa pensar al lector. Per exemple, l'última idea que he llegit, descriu com el temps va començar amb el Big Bang (i com, abans d'això, ni el temps ni l'espai no existien).
Per a algú que va treure un zero de física a selectivitat, aquesta obra em sembla bastant informativa sobre algunes de les preguntes més fascinants sobre la vida a l'univers. Tanmateix, algun dia m'agradaria trobar un llibre on parlessin de com cultures antigues, a part de la grega, veien el món (suggerències d'algú?). Aquest és un llibre que també fa pensar al lector. Per exemple, l'última idea que he llegit, descriu com el temps va començar amb el Big Bang (i com, abans d'això, ni el temps ni l'espai no existien).
dilluns, 26 de novembre del 2007
Presentació
Estrenem un blog, el primer col·lectiu que fem la Mar, en Víctor i un servidor, present aquí per servir més aviat de poc. L’objectiu és fer públiques les nostres irresponsables opinions sense criteri sobre els escrits més o menys seriosos que caiguin a les nostres mans. Espero ens perdonin els autors i llurs famílies.
El pensamiento arcaico
Jesús Mosterín nos ofrece una muy buena panorámica del pensamiento anterior a la Hélade, sin limitarla al entorno Mediterráneo. Un paseo en el tiempo des del Pleistoceno hasta el final de la Edad de Bronce, descubriendo los valles del Tigris y el Eufrates, el Nilo y el Indo, investigando Fenicia y Babilonia, navegando por las Cicladas y Creta, pateando por las tierras Mayas... La evolución de las sociedades humanas a través de la agricultura, la religición, la política, la cerámica... ¿Quiénes eran lo indoeuropeos? ¿Cuándo se originó la escritura? ¿Dónde se inventó el primer alfabeto? Todas estas preguntas se resuelven de manera amena con la lectura del gran trabajo de síntesis de Jesús Mosterín. No perdáis un segundo más.
Tu rostro mañana 2. Baile y sueño
"Ojalá nunca nos pidiera nada, ni casi nos preguntara, ningún consejo ni favor ni préstamo, ni el de la atención siquiera...". Marías comienza así el segundo tomo de su última novela, donde continua con su prosa divagadora, al estilo arborícola (lo digo por lo de irse por la ramas). Sin oponer apenas resistencia el lector irresponsable se dejará llevar por Marías en un mundo donde la voluntad carece de fuerza, donde difícilmente podemos dejar de ser lo que somos y donde sin remedio todos acabamos por fallar a alguien, aunque sea inconscientemente.
dimarts, 13 de novembre del 2007
Aigua a Iraq
Iraq va bé. Desde el Kurdistan fins la frontera amb Kuwait, la seguretat i estabilitat imperen. Les imatges d'atemptats i desgràcies que ens ensenyen per televisió, no són més que un ham per vendre diaris. Com a mínim segons el Dr Rashid, ministre de Recursos Hídrics a aquest país de l'orient mitjà, que va donar-nos una xerrada abans d'ahir a Liverpool.
Iraq era un país molt desenvolupat i ric econòmicament quan els Beatles tot just començaven a tocar per la "Cavern", i hi havia llibertat religiosa. Els últims 40 anys, en canvi, han estat dominats per una manca d'inversió en infraestrutures i per guerres, i les imatges de desolació que ens ensenyen els telediaris no han estat causades pels Estats Units, si no pel Hussein et al.
Al Sr Rashid li agraden els embassaments, i té previst de crear-ne uns quants. Potser el principal problema hídric actual és que el 50 % de l'aigua que surt de les aixetes no té suficients garanties sanitàries. I és que les empreses descarreguen tota la merda que creen al riu directament. També ens va explicar moltes coses més, que potser explicaré un altre dia.
Iraq era un país molt desenvolupat i ric econòmicament quan els Beatles tot just començaven a tocar per la "Cavern", i hi havia llibertat religiosa. Els últims 40 anys, en canvi, han estat dominats per una manca d'inversió en infraestrutures i per guerres, i les imatges de desolació que ens ensenyen els telediaris no han estat causades pels Estats Units, si no pel Hussein et al.
Al Sr Rashid li agraden els embassaments, i té previst de crear-ne uns quants. Potser el principal problema hídric actual és que el 50 % de l'aigua que surt de les aixetes no té suficients garanties sanitàries. I és que les empreses descarreguen tota la merda que creen al riu directament. També ens va explicar moltes coses més, que potser explicaré un altre dia.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)